Parlem de bolets #03
Els diferents tipus de múrgoles
Les opcions que dona Substack, i que tot just vaig descobrint, m’han obert la possibilitat de publicar articles més tècnics que en altres blocs. Per tant i de moment, en Parlem de bolets hi podreu trobar aquests tipus d’articles, els tècnics, mentre en Va de bolets, els de caire més generalista.
Els tipus de múrgoles
Sota el paraigua del nom popular de múrgoles1 trobem bolets força diversos. Podem agrupar-los en tipus diferents. Aquest article tracta de com diferenciar-los. Però abans d’estendre’ns en aquest punt cal donar quatre detalls morfològics de les múrgoles que ens permetran portar a terme la feina de manera adequada. Posteriorment, en altres articles, diferenciarem les principals espècies.
Els detalls de la superfície de les múrgoles solen variar al llarg del temps. Es tracta de bolets de maduració lenta, la qual cosa provoca els canvis (color, forma, superfície) en els diferents estadis de la vida. Per tant, sempre cal disposar de diferents mostres de diferents edats, de manera que representin tots els estadis de maduració. I per la mateixa raó, una mostra o una imatge d’un bolet no permet reconèixer amb exactitud de quina espècie es tracta.
Forma del barret:
Les múrgoles tenen un aspecte completament diferent de l’estàndard dels bolets. En la majoria de múrgoles té una forma cònica, semblant a un pili2 o un barret frigi3. En altres és globosa, ovoide, de menhir o bé piriforme.
Superfície del barret:
En la majoria de múrgoles la superfície del barret recorda les cel·les d’un rusc, plena de clots que anomenem alvèols. Podem associar cada clot a una petita cassoleta, la superfície interna de la qual és revestida per l’himeni, la capa fèrtil formadora d’espores.
Pel que fa a estructura, en les múrgoles l’himeni és constituït per ascs (la cèl·lula formadora d’espores) i paràfisis, filaments estèrils que donen color a la superfície himenial. Una de les raons que compliquen la identificació de les múrgoles és que el color dels alvèols varia a mida que la múrgola madura. En parlem més endavant.
Hem d’assenyalar ja des d’ara dos detalls més. En algunes múrgoles la superfície del barret és molt menor en relació a la cama o, dit d’una altre manera, tenen el barret molt petit, curt. Les anomenem múrgoles de didal o murgulots. En altres múrgoles la superfície és sempre llisa i més o menys densament plegada o arrugada, sempre sense alvèols. Són les greixes o múrgoles de greix.
Alvèols
Quan analitzem una múrgola alveolada cal que ens fixem en detall en la forma i orientació dels alvèols. En algunes múrgoles els alvèols estan disposats de manera paral·lela, en altres parcialment regular, altres irregulars; pel que fa a la forma poden ser rectangulars, oblongs, angulars, arrodonits o laberíntics.
Caldrà observar la fondària dels alvèols i el seu fons, si és aplanat o altres detalls de la superfície. També el seu color i variació durant la maduració del bolet.
Crestes
Els alvèols estan delimitats lateralment per crestes que anomenem primàries. Són les responsables de l’aspecte de rusc. A diferència de la superfície alveolar, la superfície de les crestes és estèril.
Durant la maduració d’algunes espècies de múrgoles es formen unes crestes secundàries, menys altes, que interconnecten total o parcialment amb les primàries. Són transversals i donen a la superfície alveolar aspecte d’escala.
Durant la maduració, la superfície de les crestes pot variar de color. En algunes espècies enfosqueixen (Morchella dunalii) mentre en altres no ho fan mai (M. tridentina). En altres, l’edat o el frec provoquen que l’aresta de les crestes prengui color rovell (rufescència o rovellament).
En algunes espècies és característic que l’aresta de les crestes es dissociï o fengui durant la maduració i esdevingui fesa. En altres l’aresta es deprimeix en madurar.
Finalment, la superfície de les crestes pot esdevenir erosionada o tomentosa.
Subjecció del barret:
La unió de la cama i el barret és un detall de gran importància en la delimitació d’espècies. Podem assenyalar 4 tipus diferents d’unió, que s’observen molt millor en una secció longitudinal, tallant el bolet al llarg.
En un gran grup de múrgoles (1) el barret és una continuació directe de la cama. En altres (2,3), es forma un solc (sinus, val·lècula) entre el barret i la cama. En certes espècies el solc és molt profund, fins gairebé la meitat del barret (4) o en la seva totalitat (5), de manera que el barret és unit a l’extrem de la cama.
Com hem indicat anteriorment, cal analitzar aquest detall en diversos estats de maduració. De fet, en una espècie amb el barret amb solc, aquest pot desaparèixer en madurar el bolet i expansionar el barret. Per tant, cal analitzar la presència de solc en exemplars joves.
Cama:
La longitud de la cama en relació al barret sol ser característic de cada espècie i varia segons les espècies.
El color de la superfície de la cama (peu) sol ser blanc però en algunes espècies és bru des del naixement mentre en altres només degut a l’edat o el frec.
En la pràctica totalitat de les espècies la cama de les múrgoles és buida. En dues espècies però (i cal estar a l’aguait), M. steppicola i M. exuberans, la cama és cavernosa, dividida en càmeres internament.
De manera típica la superfície de la cama és llisa, en ocasions és coberta de granulositats que són característiques de determinades espècies.
Carn:
Les múrgoles són bolets de poca carn, de pes lleu. Certes espècies tenen olors característiques (a formatge Camembert, per exemple), pel que cal comprovar-ne sempre l’olor.
Desenvolupament
Com ja hem indicat, la maduració de les múrgoles comporta variacions en deteminats detalls de la superfície pel que cal analitzar sempre exemplars en diferents estadis de desenvolupament. Algunes espècies corrents (múrgoles rosses i negres) quan són immadures solen ser de colors pàl·lids i, per tant, confusibles. En madurar però, les negres enfosqueixen gradualment. Altres (M. tridentina, M. rufobrunnea) són fosques de joves i empal·lideixen en madurar.
Quan són joves, en algunes espècies de múrgoles la cama pot ser curta en relació amb el barret, però a mesura que els exemplars maduren, la cama s’allarga i sovint esdevé més llarga que el barret, al contrari d'altres espècies on la cama roman sempre relativament curta.
Clau per diferenciar els grans tipus de múrgoles
Amb les dades anotades més amunt, podem diferenciar 6 grans tipus de múrgoles:
1
Si el barret té alvèols patents, regulars o irregulars, vés al PAS 2
Si el barret és llis, curt i lleugerament alveolat, o bé és més o menys densament plegat o arrugat, vés al PAS 5
2
Si té els alvèols desordenats, no ordenats verticalment, sense crestes longitudinals manifestes, només té alvèols primaris i no té solc o el té molt poc desenvolupat, és una MÚRGOLA ROSSA
Si té els alvèols ordenats verticalment en fileres separades per costes longitudinals, té alvèols primaris i, gairebé sempre, de secundaris, vés a PAS 3
3
Si, amb l’edat, la superfície dels alvèols enfosqueix i les crestes ennegreixen, és un ARIGANY
Si amb l’edat els alvèols passen a grisos o rossos i les crestes de blanques a grises o brunes però mai a negra, vés a PAS 4
4
Si no té solc, és una MÚRGOLA DE CAMA OXIDADA
Si té solc, tot i que pot ser molt reduït, és una MÚRGOLA GRIS
5
Si el barret és en forma de didal, de manera que el marge del barret és lliure, sense soldar a la cama, és un ARIGANY DE DIDAL
Si el barret té el marge soldat per alguns punts a la cama i mai és alveolat, és una MÚRGOLA DE GREIX
El pili era un barret cònic, de feltre, utilitzat a l’antiga Grècia i l’antiga Roma.
En micologia el barret d’un bolet s’anomena pileus, que és el nom llatí del barret frigi. Té origen persa i era un dels atributs del déu Mitra , en el seu culte conegut com a mitraisme. A l'antiga Roma, es va convertir en el tocat que donava l'amo als esclaus alliberats, els liberti. És present en moltes imatges lligades simbòlicament a la llibertat i és en el origen de la barretina catalana. (Els protagonistes de la sèrie de còmics belga Els Barrufets porten gorres frígies blanques i les frígies són les mascotes oficials dels Jocs Olímpics i Paralímpics del 2024 a París)